FUNDACIÓ DE LA SECCIÓ

El 21 de setembre de 1924 va fer la seva presentació oficial l’esport de la pilota oval blaugrana, jugant-se un partit amistós, en el camp de Sant Boi, entre el C.A.D.C.I i el primer equip barcelonista, que va estar compost pels següents jugadors: Sabat, Cebrián, Blasco, Rossini, Duffo, Arruaga, Isart, Soler, Albalate I, Villalonga, Albalalate II, Davalillo, Esteve, Ruiz i Fontanella. A aquesta trobada inaugural va assistir el president del Club, Joan Gamper, acompanyat de nombrosos directius. El partit va ser guanyat pel FC Barcelona, per 9 a 5, i es va adjudicar la Copa donada pel directiu senyor Tusell, persona molt identificada amb aquest esport.

Com a delegat de la Secció figurava el senyor Francisco Baltasar, càrrec que li va ser concedit pel Sr. Joan Gamper (e.p.d.) el qual era un gran admirador del rugbi i que va veure en el senyor Baltasar a un gran barcelonista i un autèntic pioner d’aquest esport a Espanya. Amb motiu de les Bodes de Plata del Club es van disputar dues trobades internacionals, davant el Estade Toulousain, campió de França en aquella temporada i el segon va ser d’exhibició entre el citat conjunt francès i el M.S.P. de Perpignan. Tots dos partits es van jugar en Les Corts i, encara que el terreny no tenia herba, els jugadors francesos van fer dues grans demostracions de joc.

ELS PRIMERS TITOLS

En la temporada següent 1925-1926, la Secció de Rugbi del FC Barcelona va iniciar una escalada que li va permetre ajudar-se a pujar en els llocs capdavanters del rugbi hispà en aconseguir un meravellós “quinze” format per: Corominas (entrenador), Blasco, Aximeno, Folch, Fusté, Carreras, Aguilar, Bori, Estapé, Fontanella, Pujalte, Rufo, Isar, Ruiz, Rues, Rossini, Baides i Miquel. Obtenint la consecució dels primers Campionats de Catalunya i d’Espanya, i encadenant els màxims guardons nacionals durant les següents cinc temporades.

També en aquesta temporada es van disputar dues trobades internacionals: el primer contra Witte Devils de Perpignan, campió del Rousillón de segona categoria, el qual va ser vençut per 9 a 8 i sent la primera victòria sobre un equip francès. El segon, novament contra el Estade Toulousain, que també havia conquistat el Campionat de França i que va vèncer folgadament als nostres representants.

SEGUEIX L’AUGE DEL RUGBI BLAUGRANA

La temporada 1926-1927 va ser pletòrica d’èxits, ja que els dos equips van conquistar els Campionats de Catalunya de primera i segona categoria. El Campionat d’Espanya no es va celebrar en aquell any. Una selecció de l’Esquadra Anglesa, que va visitar Barcelona aquelles dates, va ser vençuda per 20 a 0.

La temporada 1927-1928 va ser com una continuació de l’anterior i els trofeus de campions van passar a engrossir el magnífic palmarès que el rugbi barcelonista va anar creant en tan curt espai de temps. El Campionat d’Espanya tampoc es va celebrar aquell any.

En 1928-1929 l’FC Barcelona va inscriure, per quarta vegada consecutiva, el seu nom en el Campionat de Catalunya. La primera sortida a l’estranger es va produir el dia 11 de novembre de 1928, desplaçant-se a Lió.

La temporada 1929-1930 va ser molt bona per al rugbi català, ja que es van formar diversos clubs donant amb això major brillantor als Campionats de Catalunya de primera i segona categoria. L’FC Barcelona va conquistar, una vegada més, el títol català en totes dues i el Campionat d’Espanya en vèncer al Reial Madrid amb el resultat de 39 a 3, partit que va ser jugat en el camp de Les Corts.

La temporada 1931-1932 és novament propícia als colors blaugrana en guanyar els nostres dos equips els Campionats de Catalunya respectius, asi com també es va guanyar la Copa de Catalunya disputada per primera vegada. En el Campionat d’Espanya, l’FC Barcelona es va adjudicar la tercera Copa en vèncer a l’equip del Reial Madrid, en el seu propi terreny, per 20 a 3. A València, en partit amistós, el “quinze” barcelonista es va enfrontar per primera vegada amb l’equip de la F.O.E., omplint-se el camp de Vallejo de públic àvid de conèixer el rugbi. No van quedar defraudats ja que els barcelonistes van realitzar un partit esplèndid, oferint als espectadors tota la gamma de belles jugades que en rugbi pot realitzar-se. Es va vèncer per 25 a 5.

En 1933-1934 els dos equips de la Secció de Rugbi del FC Barcelona, que ja portaven dues temporades sense camp propi per haver deixat el Club l’arrendament del Sol de Baix, baixen en rendiment al no poder entrenar com cal. El Campionat de Catalunya el guanya l’O.D. Santboiana. En aquesta temporada l’FC Barcelona es desplaça en diverses ocasions a l’estranger enfrontant-se amb diversos equips d’altres nacionalitats.

La temporada 1934-1935 ja es desembolica millor per als nostres equips, perquè la directiva del Club va arrendar un terreny a la Diagonal i amb això es va poder novament entrenar i crear jugadors. El segon equip va guanyar el Campionat de Catalunya i el primer es va adjudicar la segona edició de la Copa de Catalunya.

En 1935-1936 s’aconsegueix el Campionat de Catalunya per setena vegada i el segon equip el de la seva categoria.

Una vegada finalitzada la guerra civil, les Seccions del Club es reorganitzen novament i a mitjan any 1940 comencen a jugar-se partits amistosos en els camps de l’Estadi de Montjuic, Diagonal i Sant Boi. La Junta Directiva, presidida per el Senyor Marquès de la Mesa d’Asta, secunda d’una forma decideixi a les seccions barcelonistes i aquestes prenen un gran increment i donen inici les competicions oficials de la Federació Catalana de Rugbi a principis de 1941. A Manresa es juga un partit d’exhibició entre l’FC Barcelona i el R.C.D Español, omplint-se de públic les graderies del camp i vencent les blaugrana per 3-0.

Magnífica va ser l’actuació del nostre equip en la temporada 1941-1942 que va conquistar la vuitena Copa del Campionat de Catalunya i la quarta d’Espanya. La semifinal d’aquesta última competició es va disputar a Madrid, en el camp de Vallecas el dia 21 de juny contra el Reial Madrid, vencent l’FC Barcelona per 28 a 0 passant a la final, que es va disputar el 24 de juny en el camp de Chamartín sent l’altre finalista el S.E.O. de Madrid equipo molt fort en aquelles dates, però l’entusiasme i el gran joc del nostre equip es va imposar i el S.E.O. va ser eliminat per 17 a 8. El capità del FC Barcelona, senyor Sardá, va rebre la Copa del S.E. el Generalíssim de mans del General Moscardó delegat nacional d’Esports. Mereix destacar-se l’actitud del President del FC Barcelona senyor Marquès de la Mesa d’Asta, que va romandre a Madrid amb els seus jugadors tots els dies que van transcórrer fins que es va disputar la final, la qual cosa va donar una gran moral a l’equip barcelonista.
L’equip campió es va alinear així: Tormo, Bernades, Tarramera, Nicollet, Ruiz III, Torras, Isas, Puigdevall, Casas, Sardá, Ruiz II, Serra, Pueyo, Ruiz I i Altisench.

I així van succeint-se les temporades amb resultats alterns fins a arribar a la de 1945-1946 en la qual els equips “A” i “B” del FC Barcelona guanyen els Campionats de Catalunya en les seves respectives categories. El primer equip juga el Campionat d’Espanya i en la semifinal, disputada el 21 d’Abril de 1946 en el camp de la Bordeta, elimina al capdavant de Joventuts de Madrid en vèncer-li per 9 a 3. El camp de Les Corts és l’escenari de la final, jugada el dia 5 de maig contra el S.E.O. de Madrid, vencent una vegada més l’FC Barcelona per 23 a 13, adjudicant-se en propietat la primera Copa de S.E. el Generalíssim per haver-la guanyat tres anys consecutius. Els campions d’Espanya van formar amb: Corominas, Rovira, Bella, Tarramera, Gracó, Gayobart, Godina, Jové, García, Blanquet, Ruiz ,Casas, Oms, Vernet i Castells.